Avui m'he decidit. Em calia obrir una finestra anònima per donar espai i llum a tot allò que em rossega. Sense pretensions. Sense pressions. Sense cap altre objectiu que ventil·lar les golfes. Una pista de joc on recuperar el tò de les ales, desentumir-les plomes i recuperar un poc de coratge. No sé què en sortirà, però estic contenta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario