Vessa'm el pit amb so.
Satura’m amb un riu d’aguts,
infectant d’univers i absolut
aquest anhelat salt al buit,
que és meu,
sols pel teu coratge.
Alleuja’m el cor agreujat
amb ones de greus retopants
que eixamplin l'espai que és real.
Rebel•la'm l'ombra del que és,
i tu,
honestament mostres.
Il•lumina la nit
ecografiant l’emoció
colpejant-me amb el teu saxo,
endins...
Aquesta nit,
sigues el sonar del meu esperit.
