Juliol

Volava el cos,

convuls

de turbulències

Volaven ulls,

enllà

del blau magenta

Volar d’axons,

lligats

a xarxes velles.

Ventada enrera…

Aterrar en aquell juliol

cor d’estiu de vols i dols.

Plegant el temps

amb gest subtil.

Papiroflexia.

Volia voler volar,

tot fet plomes,

buit de versos

Volia voler volar,

xiscle d’heli,

ball en terços.

Però volava un vol rasant,

Fart de sol sobre l’esquena

Ella encara

estrella nana,

col.lapsada de foscor

Ella encara,

i potser sempre,

oblidada en un juliol

qualsevol

de calitxa

i boira densa.

Rêve

Gestada en matriu de formol,

sura ingràvida entre glopades d’oblit,

en una sort de set eterna.

No té mans, no duu pell,

mòrula ignorant de cèl·lules mare

i ulls de vidre opac

que filen miratges salats

trenats en la boira.

Sense principi, sense final

tot comença i acaba allà.

Una presó de parpelles de sorra,

un elm i una pedra preciosa

dilaten el temps fins a fer-lo inservible.

L’arquetip translúcid es replica en el blau

i tot resta desesperadament immòbil.
No hi ha Ítaca on retornar.

.

Haiku

Son mis ausencias

Un río de enero

Que llega hasta ti

Estefunnyovertherainbow