Rêve

Gestada en matriu de formol,

sura ingràvida entre glopades d’oblit,

en una sort de set eterna.

No té mans, no duu pell,

mòrula ignorant de cèl·lules mare

i ulls de vidre opac

que filen miratges salats

trenats en la boira.

Sense principi, sense final

tot comença i acaba allà.

Una presó de parpelles de sorra,

un elm i una pedra preciosa

dilaten el temps fins a fer-lo inservible.

L’arquetip translúcid es replica en el blau

i tot resta desesperadament immòbil.
No hi ha Ítaca on retornar.

.