Sóc absència.
Un cistell de pasta de full
en el tedi de l'espera,
etern camí de plat a taula.
Sóc buida de mi en mi.
Sóc eco reberverant, verant, ant...
Ets buit de jo en tu
Ets ulls que ja no em veuen
Un cor que no em batega
Davallo en un cau sense fons
teixit d'agulles roents
que em sagnen impàvides
i em tornen indefectiblement anèmica.
M'ofego en ambdues absències
Hipòxica, dispneica, astènica.
Sóc pàl·lid espectre errant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario