Ser vent

Llançar-me al vent amb follia.
Vomitar-li a l’esquena,
escopir-li la cara.
Lluitar-lo amb els punys
fins a caure exhausta.
Ensordir dins el gran xiscle,
tornant la laringe
sang.

Fondre’m,
ser vent.
Vertígen nauseabund
del món petit
sota el meu ventre.
Esclatar al vol,
amb ulls clucs,
boca closa.
Dispersió corpòria
de la fisió atòmica.

La meva ira
i la seva força,
multiplicades exponencialment.
Ferir la pell
fregant veloç un bosc d’hivern.
Atordir el dolor
amb la fluidesa d’una supernova.

Alliberada.

Vull ser la lleugeresa intensa de la descàrrega.

Vull que les meves llàgrimes es fonguin amb la pluja densa trobada al pas.

Vull llançar-me al buit amb la valent indiferència de qui no contempla un final.




Estefunybitting