viernes, 17 de febrero de 2012

Felicitat salada




Setmanes com mesos, d'intensitat extrema, sovint insuportable. La meva vida a través d'un altre, la lluita per l'extermini aliè. L'esforç de l'oblit, la digestió feixuga de la realitat llarg temps negada.

Cada espai de temps es reprodueix a si mateix com una bactèria durant l'intent titànic per reomplir el jo buit de mi. De vegades em rendeixo, de vegades no. El col.lapse i la desorientació son les úniques veritats que trobo. Saber que no sé res.

Intento retrobar un sentit, ho intento... i, de vegades, en la vivència més anodina, de sobte el temps s'atura i l'emoció em satura les conques dels ulls d'una enorme i fugaç felicitat salada.


Estefunnysometimeslucky


lunes, 13 de febrero de 2012

Amarras

Un ancla de arcilla gris
pintada de añil violeta,
mantiene las tablas húmedas
en un movimiento estático.

Bailando al humor del tiempo.

Días de fugas prestas,
horas de pop autista,
tardes de coros niebla,
noches de blues freático…

Custodia la amarra frágil
el canto de un dios anciano.
Ajeno a curvas de plata,
bajas mares e inviernos llanos.

Se acalla la voz de cuero,
sucumbe al silencio roto.
Es día de adioses, llantos,
de frutos creciendo dentro.



Estefunnynomoredreaming


miércoles, 8 de febrero de 2012

Ser vent

Llançar-me al vent amb follia.
Vomitar-li a l’esquena,
escopir-li la cara.
Lluitar-lo amb els punys
fins a caure exhausta.
Ensordir dins el gran xiscle,
tornant la laringe
sang.

Fondre’m,
ser vent.
Vertígen nauseabund
del món petit
sota el meu ventre.
Esclatar al vol,
amb ulls clucs,
boca closa.
Dispersió corpòria
de la fisió atòmica.

La meva ira
i la seva força,
multiplicades exponencialment.
Ferir la pell
fregant veloç un bosc d’hivern.
Atordir el dolor
amb la fluidesa d’una supernova.

Alliberada.

Vull ser la lleugeresa intensa de la descàrrega.

Vull que les meves llàgrimes es fonguin amb la pluja densa trobada al pas.

Vull llançar-me al buit amb la valent indiferència de qui no contempla un final.




Estefunybitting



martes, 7 de febrero de 2012

Desengany

Una sobtada allau de llum li ha inundat la retina al destapar-se la cara. L’excés li irrita les conques i fa relliscar dues gotes de mar sobre rostre deformat per la claror...

miércoles, 1 de febrero de 2012

Mots mortinats

Paraules pallofa alliberades amb la lleugeresa d'un globus que, oblidat, es llança al vent deslligant-se sense esforç d'una cadira de terrassa de bar en fires…

Lepra



El sexe estucat de bacils de Hensen.
Infectant, mutilant.
Mamífer tremolós,
de cau en cau
gravant ferides.

Cada fugaç batzegada,
m'asseca la gola.
Cada descàrrega
m'omple d'amor
fal·làcia.

El negatiu i el revelat
superposats
son buit,
no res,
indiferència.

Camaleònica malaltia,
diagnòstic diferencial impossible,
contradictòria simptomatologia.

Les úlceres supuren
i de la convalescència
cal fer-ne cura.
Desbridar,
ressecar,
miotomitzar.
Aplicar l'implacable bactericida.
Erradicar cada colònia

d’odiós

bacil

de Hensen,

i deixar als limfòcits fent memòria.
Immunitat natural, conciliadora.

Perquè no s’escampi,
perquè no perduri,
perquè el teixit rebroti,
perquè l’amor reneixi.
Per no tornar-me focus d’infecció.
Per no ser mai com tu.



Estefunnyrageagainst