Certeses de cera

Desfer certeses de cera sense cremar-se és com pretendre una mirada nítida a través d’uns ulls de fang. A estones es saturen els sentits i la porositat manifesta de les cèl•lules canalitza el dolor en forma de col•lecció de sèrum i leucòcits desmaiats, groga i purulenta. Drenar l'abcés calma i allibera. L'intens dolor del desautoengany ha de servir de fertilitzant nutritiu d'un tros de terra realment cultivable. Sense idees preconcebudes del que som ni falsos ancoratges que, malgrat l'aparent fortalesa de les cadenes que els conformen, només aconsegueixen una il•lusòria sensació de rumb, estrenyent l'espai de navegació, ofegant l'abast de la mirada.

De sobte, una reacció biliosa destapa un niu de precedents, inqüestionats fins al moment, clavats en el més profund de la solidesa de vidre que els ha fet créixer. I tot s'esmicola enmig d'un gran terrabastall per precipitar-se seguidament en un llit àcid i enzimàtic. No tenim l'estómac acostumat a certes digestions. Massa temps de confusió entre la mussa ideal que volem per a nosaltres i el nosaltres que és. Un ideal parit sense epidural, adaptatiu però sobrealimentat i hipertrofiat amb el pas dels anys. Un escut amb instint de fugida.

Un cop el diagnòstic està esbossat caldrà seguir tractant l'anèmia amb sangries i aprendre a recollir les gases vermelles amb la mateixa tendresa amb la qual ho faria un germà.


Anemicestefunny

Le courage des oiseaux

Avui m'he decidit. Em calia obrir una finestra anònima per donar espai i llum a tot allò que em rossega. Sense pretensions. Sense pressions. Sense cap altre objectiu que ventil·lar les golfes. Una pista de joc on recuperar el tò de les ales, desentumir-les plomes i recuperar un poc de coratge. No sé què en sortirà, però estic contenta.

Beure't

Voldria enfonsar les mans en tu.
Tacar-me de bilis i sang calenta.
Moure els dits de cuir,
balsámicament densos.
Activar fibroblastes i macròfags,
aturant la pluja fina que,
constant, em rega

Et sento amb la glia.
Et penso amb la diàstole.

Omplir l'espai
porós i volcànic.
Tornar-lo dens i corpori.
Aturar el crit
i les cícliques basques.

M'enganyo atravessant-te.
Beure't no em tornarà fèrtil.

Espectre errant

Sóc absència.
Un cistell de pasta de full
en el tedi de l'espera,
etern camí de plat a taula.

Sóc buida de mi en mi.
Sóc eco reberverant, verant, ant...

Ets buit de jo en tu
Ets ulls que ja no em veuen
Un cor que no em batega

Davallo en un cau sense fons
teixit d'agulles roents
que em sagnen impàvides
i em tornen indefectiblement anèmica.

M'ofego en ambdues absències
 Hipòxica, dispneica, astènica.
Sóc pàl·lid espectre errant.